Passejada plaent.
Per fi.
[+] click para ampliar |
Ja feia dies que en teniam ganes. L´hem vist des-de tots els cantons. Desde el cadi, desde el pic de la Carbassa, Desde el Montmalus (Li hem vist el "cul") i per fi, un bon dia, amb sol, amb proutes forçes per arribar fins al refugi de Malniu a peu despres de maleir la cadena que hi ha a la pista, sense esquis i sense res, aixi, a pel,nomes amb botes, jo pantalons de pana negres i en Jhon, colega inseparable i al que mai estare prou agrait, vam enfilar cap al Puigpedros. Tota una experiencia. Neu, pero amb sol. Vam trigar com a 6 hores entre pujar, dinar a dalt i baixar, pero el temps no importa. Vaig gaudir de la suor, de la companya, del vent i d´una perdiu blanca que ens miraba mentre baixabam. un dia rodo. Feu-lo, val la pena. Vistes a tota la Cerdanya, el Cadi, totes les muntanyes d´Andorra, en fi, un regal per als ulls. L propera sortida sera per fer el borinot amb trineus, revolcar-nos per la neu i jugar com esquirols en allo tan blanc i tou.
Bonic t´ho miris com t´ho miris. 2.738 m. 4 hores pujar, una hora baixar. dos dies d´agulletes.
Seguint una resenya que es publicaba en una revista local, ens vam animar en Jhon, (el meu company de muntanya) i jo, a pujar al pic de la Carbassa. En lloc de atacar-lo des de Eller, com hi posaba a la ruta de la revista Panxing nº 105, natros, mes chulos que ningu, vam dir....si hi ha una pista marcada que ens deixa mes aprop, perque caminar mes? aixi que vam encarar-nos cap a Meranges, on sortia la pista que, finalment, estaba tancada amb una barrera on no vam poder pasar amb el fantastic Land Rover d´en Jhon. Aixi que no ens vam estalviar res, ans al contrari, en lloc de fer la pujada suau com marcaba la ruta original, vam decidir puijarlo tot al dret, efilant bosc amunt fins trobar la carena i seguir-la llavors fins al cim.